Pau
Casals
Descobreix a través
de diferents recursos digitals
la vida i l’obra de Pau Casals
del violoncel
Va néixer el 1876 al Vendrell. El seu pare era músic i tocava l’orgue de l’església i el piano. Als onze anys, en Pau va sentir per primera vegada un violoncel i, fascinat pel seu so, va decidir que aquell instrument seria el seu company de viatge.
El 1888, va iniciar els estudis de violoncel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on va descobrir el compositor Johann Sebastian Bach i va començar a introduir canvis en les tècniques d’interpretació del violoncel. Amb la seva nova manera de tocar i una intuïció especial per interpretar les partitures, es va convertir a poc a poc en un dels intèrprets de violoncel més reconeguts del moment.
El naixement
D'un músic
internacional
Recomanat pel pianista i compositor Isaac Albéniz va viatjar a Madrid, on la reina Maria Cristina li va concedir una beca per seguir formant-se. De la cort espanyola el van enviar al Conservatori de Brussel·les, però després de la humiliació rebuda per part d’un dels mestres, Pau Casals va decidir marxar a París, decisió que li va comportar el trencament total amb la corona espanyola. A París hi va conèixer la misèria i va decidir tornar a Barcelona, on va ser, primer professor de violoncel de l’Escola Municipal de Música i, més tard, del Conservatori del Liceu. La recança de no haver-se’n sortit a París el va fer tornar, i finalment va aconseguir triomfar amb l’orquestra de Charles Lamoureux.
Així començava una nova època que el va portar arreu del món: els Estats Units, Argentina, Rússia, Hongria, el Brasil, el Regne Unit, etc. Enmig de tants viatges, va sentir la necessitat de buscar un espai per al repòs i el descans i va fer construir la casa de Sant Salvador (El Vendrell) que és avui el Museu Pau Casals i la seu de la seva fundació privada.
la lluita per la pau
i els drets humans
En acabar la Guerra Civil espanyola, com molts altres catalans, Pau Casals va fugir del país i es va exiliar a França. A partir d’aquell moment es va convertir en un defensor incansable dels drets humans: va renunciar als escenaris durant molts anys negant-se a tocar per a la Rússia soviètica, l’Alemanya nazi i el règim franquista, i fent del seu silenci musical una poderosa eina de protesta. Durant aquest temps, Casals va ajudar amb els seus recursos econòmics milers d’exiliats que van anar a parar als camps de refugiats del sud de França.
En acostar-se el bicentenari de la mort de Johann Sebastian Bach li van proposar d’organitzar el Festival de Prada, i així va ser com Pau Casals va tornar a tocar en públic. A partir d’aquest moment, la seva activitat musical va ser, de nou, cada vegada més intensa i reconeguda arreu del món, i a poc a poc es va anar convertint en un símbol d’home lluitador per la pau i els drets humans dels pobles.
pau casals
de músic
trajectoria
una vida
en imatges
la
Música
de pau Casals
un llegat
de paraules
Altres recursos
paucasals.org
